Els orígens de l’AFEM de Nou Barris tenen com a punt de partida la reforma psiquiàtrica iniciada el 1986 quan la Llei 14/1986, de 25 de abril, General de Sanitat. La llei deia en un dels punts: l’atenció als problemes de salut mental de la població es realitzarà en l’àmbit comunitari, potenciant els recursos assistencials a nivell ambulatori i els sistemes d’hospitalització parcial i l’atenció a domicili, reduint així al màxim la necessitat d’hospitalització. Hi havia tres punts més, tots anaven en la mateixa línia. Està clar que hi ha fites per complir com ara l’atenció a domicili, tot i que hi ha centres que ja l’estan aplicant per tal d’evitar ingressos traumàtics.
L’àmbit comunitari incloïa, tot i no esmentar-la per una qüestió de forma, la família. Havíem de cuidar a casa la persona diagnosticada sense que ningú es preocupés d’instruir-nos. Els governs, les administracions i els col·lectius professionals de diversos països europeus decidiren donar un tomb a la salut mental després d’anys d’adonar-se que els psiquiàtrics no complien la funció de rehabilitació, sinó que alienava de la societat les persones allí ingressades.
Nou anys després de la reforma ens constituíem en associació en assemblea de l’octubre del 1995, i posterior inscripció al registre d’entitats de la Generalitat de Catalunya l’abril del 1996. En aquell moment ens dèiem Associació de Familiars de Malalts Mentals del Centre Dia Dr. Pi i Molist. El centre de dia servia per omplir les hores de les persones que havien estat ingressades a l’Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau i les d’altres que s’incorporaven des de les seves llars.
El Mental, com li dèiem els veïns de la zona, va ser construït entre el 1885 i el 1915 en base a un projecte del doctor Emili Pi i Molist que revolucionava el concepte de “manicomi” modern. Abans de l’inici de les obres va visitar les institucions més modernes de diversos llocs d’Europa per prendre el millor de cada una d’elles. La ubicació escollida, que pertanyia llavors al poble de Sant Andreu de Palomar, li va semblar ideal per les aigües, la natura, i l’entorn, requisits que considerava indispensables per culminar la seva obra.
L’edifici tenia capacitat per a 700 persones, tot i que quan la seva demolició definitiva el 1987, l’any següent de la llei, en quedaven menys de la meitat i els terrenys i part de l’edifici havien estat venuts a immobiliàries, que van fer el seu agost construint blocs de fins a dotze pisos amb totes les comoditats.
En un principi vam compartir espai durant uns anys amb el Centre de Dia Dr. Pi i Molist en una de les dependències del Mental, i posteriorment en l’antiga Escola Ramiro de Maeztu de Can Peguera. Finalment vam separar-nos i gràcies a les gestions de la junta de l’Associació de Veïns del Barri de Porta vam poder ocupar un local just paret per paret, compartit amb l’Esplai Tramuntana. Aquí vam canviar de nom, vam traure la referència al Centre de Dia Dr. Pi i Molist, passant-nos a dir Associació de Familiars de Malalts Mentals de Nou Barris. Les noves tendències pel que fa a erradicar el nom de malalt dels trastorns mental ha derivat en el nom actual d’Associació de Famílies per la Salut Mental de Nou Barris.
Amb els anys han anat millorant molts recursos com ara noves teràpies, medicaments d’última generació i una oferta més àmplia de lleure, gràcies a que una part de la societat s’ha conscienciat i solidaritzat amb la salut mental. Hi ha situacions que porten enquistades un munt de dècades com ara la inserció laboral, l’habitatge, l’àmbit judicial i penitenciari, etc. , que no se`ls hi veu futur . S’ha fet una bona tasca en atenció sociosanitària, els centres de salut i de rehabilitació incorporen noves teràpies, no obstant això, des de dins del col·lectiu de la salut mental considerem que se segueix medicant en excés. Els medicaments d’última generació tenen prestacions que res tenen a veure amb les anteriors, d’un temps ençà s’han incorporat productes d’una sola dosi mensual. Els espais lúdics i culturals ofereixen activitats creatives com ara teatre, expressió corporal, música, dibuix i pintura, esports, etc. Així mateix, el nombre de clubs socials per a persones amb experiència pròpia ha anat en augment d’uns anys ençà.
Les entitats hem anat incorporant nous recursos: teràpies per a familiars i persones amb experiència pròpia, tallers psicoeducatius, grups de ajuda mútua, etc. Les entitats de més volum s’han atrevit amb centres ocupacionals i centres especials de treball. Hi ha entitats a les que les subvencions no els hi arriben per a tot el que inverteixen i han de subsistir a base d’entrar en convocatòries de donatius d’entitats privades i fundacions, i intentar incrementar el número de socis per tal de no augmentar la quota als existents.
Òrgans de govern i representació
Membres:
President: Josep Aguilar Triviño
Vicepresidenta: M. Cinta Tobarra Trujillo
Secretària: Montserrat Olivé Pagès
Tresorera: Elisabet Tubau Sala
Vocal: M. Luisa Alvarez Arranz